Està clar, el coronavirus ens ha agafat a tots i totes per sorpresa. Ens ha forçat a canviar d’hàbits, utilitzar tecnologies digitals noves i, en general, viure de forma diferent diversos àmbits de la nostra vida.
Les tecnologies digitals, ja presents a la nostra societat molt abans de l’arribada de la Covid-19, han agafat encara més protagonisme. I és que són eines i canals a través dels quals podem comunicar-nos, seguir treballant, estudiant o, fins i tot, accedir a oci i lleure. Tot això independentment de la distància física real de les persones involucrades. Tanmateix, el seu ús durant llargues hores aquests mesos també ha portat a la població problemes de salut relacionats amb la visió, el sedentarisme, problemes psicològics i/o emocionals, etc.
Per què succeeix aquesta doble vessant del que les TIC ens aporten?
Per a mi està clar: falta educació en l’ús i la convivència amb les tecnologies digitals de la informació i la comunicació. Són moltes les persones, de diverses edats, nivells educatius, ocupacions i fins i tot interessos, les que utilitzen diàriament aquestes tecnologies. Qui més qui menys, sap crear-se un perfil a la xarxa social de torn, parlar a través de missatgeria digital i compartir fotografies per algun canal. Tanmateix, són poques les persones que treuen profit útil d’aquestes tecnologies. Són problemes freqüents la mancança de consciència de l’abast que té (fins a on pot arribar) la informació que compartim. També flaqueja el saber com filtrar la informació que rebem, ja no sols en l’àmbit tecnològic, sinó també psicològic. Fins i tot, manca saber com relacionar-nos correctament o com fer que el nostre dia a dia no es vegi pautat per les influències del món virtual.
En definitiva: amb les tecnologies digitals de la informació i la comunicació estem tenint una vida virtual (totalment lícita, real i útil) quan encara, en molts casos, no som capaços de gestionar els diversos àmbits de la nostra vida no-virtual. I alguns o algunes podreu pensar: “Bé, i què més dóna no saber-ho gestionar en un lloc o altre?”. Doncs bé, la resposta resideix en una de les grans característiques de les tecnologies digitals: la hipertextualitat i hiperconnectivitat.
Les tecnologies digitals de la informació i la comunicació (TIC) ens possibiliten endinsar-nos en un món ple d’informació de diversa índole. Podem connectar amb altres persones, conegudes o no, sense importar la distància física. És a dir, ens permet relacionar-nos amb els altres i amb la informació de manera sincrònica i asincrònica. A més, podem dedicar el nostre temps a diverses tasques i/o activitats alhora, fins i tot encara que cada una d’aquestes pugui situar-se en “llocs” diferents. Tot aquest gran ventall de possibilitats pot ser molt pràctic i beneficiós, sempre que sapiguem gestionar-ho, controlar el nostre temps en cada una d’elles i la nostra manera d’interactuar.
En el món no-virtual, les nostres activitats sovint són ser seqüencials; és a dir, tot i que podem realitzar multitasques, tenen / tenim un límit. A més, les activitats i relacions no-virtuals requereixen la nostra presencia activa. Això fa que sovint tractem amb altres persones sense barreres de per mig, podent captar el seu missatge mitjançant expressió verbal i gestual: la qual cosa, limita els estímuls als quals ens “enfrontem” (la persona i l’entorn mateix), als quals hem de respondre o pensar, permetent-nos interactuar amb ells. Mentre que la sobreestimulació del món digital ens obliga a atendre moltes demandes alhora, la qual cosa pot provocar-nos ansietat i sobrecàrrega, si no hem après a gestionar-les i focalitzar-nos.
Però anem al gra…
Què han permès les TIC en el context Covid-19?
- Cercar, accedir i difondre informació.
- Divulgar i accedir a coneixement, cultura, oci, etc.
- Continuar amb l’activitat laboral fora de les oficines (aquelles que necessiten únicament un ordinador i accés a programes informàtics i Internet).*
- Continuar amb l’activitat formativa i accedir a l’educació de diversos nivells.*
- Estar en contacto amb els nostres éssers estimats.
- Accedir a continguts sobre salut (hàbits, alimentació, exercici, assistència sanitària, etc.).
*No totes les institucions han estat prèviament preparades o han pogut preparar-se tecnològicament durant el confinament per poder continuar amb la seva activitat (sigui laboral o formativa). Tanmateix, això no és a casa de les TIC (aquestes ofereixen i possibiliten aquestes activitats a distància), sinó que és causat per la falta de digitalització i innovació organitzacional d’algunes institucions.
Quins “hàndicaps” han tingut les TIC al context Covid-19?
- No tothom té accés a aquestes tecnologies (dispositius digitals, accés a internet o coneixement tècnic bàsic per utilitzar-les).
- El seu ús sense una consciència activa poden fer perdre la noció del temps (estar en excés en xarxes socials, allargar jornades laborals, etc.).
- La gran quantitat de continguts i informació poden produir-nos sobreestimulació si no sabem filtrar i gestionar el nostre accés.
- L’exigència d’algunes persones perquè estiguem constantment connectats i connectades.
- Excés de continguts no proporcionals a la seva qualitat (la democratització de les TIC ha permès que moltes persones puguin crear continguts, la qual cosa possibilita que qualsevol elabori i difongui aquests continguts de dubtosa qualitat i/o veracitat).
- Un ús excessiu o un mal ús (valgui la redundància) pot acabar per crear un efecte contrari al que creiem: pot desconnectar-te del teu entorn i fins i tot de tu mateix/a.
- Es necessita saber utilitzar-les, no sols a nivell tècnic, sinó també pel que fa a la seva vessant humana o social. Aprendre a utilitzar-les de manera saludable.
Per què les tecnologies digitals criden tant l’atenció?
Les tecnologies digitals de la informació i la comunicació, és a dir, els dispositius digitals, les xarxes socials, les plataformes i eines virtuals que ens permeten accedir i crear informació i contactar amb altres persones, sovint es mostren d’una manera atraient, en continua interacció aportant una sensació de dinamisme, d’activitat constant i de romandre en contacte. Dit d’aquesta manera no són sensacions negatives. Depèn de cada un/a de nosaltres l’ús i la freqüència que els hi donem i frenar el nostre abús.
És cert que sovint preval l’interès pels continguts que requereixen menys esforç, on som tan sols observadors/es passius/ves. Tanmateix, això no vol dir que no existeixin en el món digital altres activitats. I és que a través de les TIC també podem accedir a continguts que requereixin la nostra atenció i de la nostra involucració activa. Possibilitant així el nostre desenvolupament personal i intel.lectual interaccionant amb continguts de qualitat.
Està en les nostres mans l’ús que donem a les tecnologies digitals i els continguts als quals accedim. Està en les nostres mans el fet d’abandonar-nos al desdeny de continguts immediats, de baixa qualitat, frenètics i sobreestimulants (que poden acabar portant problemes de salut com ansietat o dependència); o treballar la nostra curiositat, la nostra ment i intel.lecte per continguts de qualitat que exigeixin la nostra activitat.
Les Tecnologies digitals de la Informació i la Comunicació son “tan sols” una eina.
Hem de ser conscients que podem i hem de decidir quin us els hi volem donar. Hem d’aprendre a interaccionar i conviure amb les tecnologies de manera saludable. Hem de treballar i esforçar-nos per frenar la immediatesa que desdibuixa la qualitat dels continguts i de les nostres relacions. I sobretot, hem d’educar a les escoles, centres i empreses en l’ús de les tecnologies digitals des de les seves utilitats, fomentant el pensament crític i promovent la salut.