Durant anys hem sentit parlar de la generació digital. Fins i tot, dels anomenats “nadius digitals”, un concepte popularitzat per Marc Prensky que apuntava que les noves generacions tindrien una relació natural i avançada amb la tecnologia.
Malgrat aquest optimisme, però, la realitat en què ens trobem avui és més complexa i alhora, limitada.
De nadius digitals a usuaris «click and play»
La generació Z ha crescut amb el mòbil o la tauleta sota el braç. De ben petits són captivats per tots els estímuls que aquests dispositius presenten i molts en sorprenem de l’habilitat dàctil dels i les menors. Tanmateix, això no implica, necessàriament, que hi hagi una competència digital profunda.
Cada cop més professionals de l’educació i la tecnologia assenyalen una paradoxa: joves habituats a l’ús d’apps, però amb dificultats en competències digitals bàsiques.
De fet, segons informes de la OCDE, molts estudiants tenen problemes per avaluar la fiabilitat de la informació online o utilitzar eines digitals més enllà de l’ús intuïtiu pel qual es caracteritzen la majoria d’aplicacions mòbil. En el dia a dia, això es tradueix en dificultats per a:
- utilitzar correctament el correu electrònic,
- treballar amb eines d’ofimàtica locals o al núvol,
- treballar amb eines col·laboratives,
- resoldre incidències tècniques bàsiques,
- o fins i tot, entendre el funcionament d’un navegador.
Tot plegat ens evidencia que no són usuaris de tecnologia en sentit ampli o com ens pensavem en parlar de «nadius digitals». Les generacions més joves són usuaries d’interfícies pensades per no haver de pensar.
El consum digital actual es basa en la immediatesa, l’scroll infinit i els continguts de curta durada. La navegació ja no és una acció activa, sinó guiada. Internet continua sent hipertextual, aquella hipertextualitat que ens oferia una navegació lliure, infinits continguts i una gran possibilitat de formats i mètodes de lectura i visualització. Aquesta oferta sembla no interessar avui dia, on la «navegació» o més aviat el consum de continguts segueix un flux tancat i guiat.
En l’actualitat, els continguts es visualitzen dins d’un mateix aplicatiu, arribant a nosaltres sense necessitat d’anar-los a buscar, apareixent-nos de manera fugaç i ràpida un rere l’altre, fragmentant allò que veiem i, ccom adverteix Nicholas Carr a The Shallows, afectant a la nostra capacitat de concentració i pensament profund.
I la generació digital?
La il·lusió per l’aparició de nadius digitals s’ha vist trencada pel funcionament de les apps dels darrers anys que, com hem vist, ha limitat les competències digitals de la generació Z.
En aquest context, mil·lennials i generació X es troben en una posició intermèdia, com una generació pont entre la resta de generacions i les tecnologies digitals: resolent problemes tecnològics tant de generacions més grans com de les més joves.
Són qui encara entenen la lògica dels sistemes, dels arxius, dels processos. Una competència cada vegada menys visible, però més necessària.
Una tasca pendent
Seria fàcil atribuir aquesta situació a una manca d’interès o esforç. Però seria un error.
No es pot ser “nadiu” d’allò que no ha estat socialment estructurat. Com recorda Neil Selwyn, la competència digital no és innata: és el resultat de processos educatius, socials i culturals.
La generació Z no ha crescut amb la tecnologia com a eina crítica, sinó com a producte de consum optimitzat. Un entorn dissenyat per ser consumit, no per ser entès.
El repte al que ens enfrontem és social, cultural i polític. Necessitem apostar per una educació digital que vagi més enllà de l’ús instrumental, polítiques que promoguin la comprensió tecnològica i una cultura digital que posi el focus en el criteri, l’autonomia i la responsabilitat.
Perquè conviure amb la tecnologia no és només saber fer-la servir.
És entendre-la, qüestionar-la i decidir com volem que formi part de la nostra vida.
0 comentarios