És clar: saps fer ús de les tecnologies digitals. Però, i conviure amb elles?

Actualment ens trobem en una època en què conviuen generacions molt diferents pel que fa a la seva relació amb les tecnologies digitals. A grans trets, per una banda hi són presents aquelles generacions analògiques que han crescut i arribat a l’edat adulta allunyades de les tecnologies digitals que imperen la nostra societat actual, contemplant persones de l’anomenada generació silenciosa (nascudes entre 1929 i 1940), les que pertanyen a la coneguda generació del BabyBoom (nascudes entre 1946 i 1964) i la generació X (nascudes posteriors al ‘64 fins a 1970). D’altra banda, tenim la famosa i habitualment mencionada a tort i a dret generació Y o millennial, aquella que ha presenciat des de ben petita el pas de la tecnologia analògica a la digital, aglutinant persones nascudes entre 1980 fins als 2000. Si, exacte, no cal que feu més càlculs. Els que avui en dia són adolescents i habitualment en els mitjans de comunicació anomenen millenials, no ho són. Aquests joves componen la generació Z, nascuts a partir del nou mil.lenni, sent la generació més habituada a fer ús de les tecnologies digitals des de ben petits amb total agilitat i autonomia, també és aquella que s’ha acostumat a créixer en contacte amb comunitats virtuals i xarxes socials. Amb aquest batibull de generacions aglutinades en tan sols 90 anys (una quantitat molt petita per la història), alguns autors han decidit encunyar els termes nadius digitals, pels qui el llenguatge digital és pràcticament “nadiu”, i immigrants digitals, per aquells que no van néixer en l’era digital i han hagut d’habituar-se i aprendre.

Però espereu-vos, que si heu sobreviscut a tanta generació junta, encara n’hi ha més! A aquesta mescladissa de generacions diverses en relació a les tecnologies digitals, s’hi afegeixen una sèrie de situacions noves que neixen de la digitalització i afecten els nostres àmbits culturals, socials, laborals i personals. La hiperconectivitat, la rapidesa, la difuminació de límits espacials i temporals… són particularitats de la societat informacional que ens han facilitat la vida en molts aspectes. De la mateixa manera, tenim més informació que mai a la nostra disposició, la qual cosa ens possibilita ser més capaços i segurs en els nostres processos de presa de decisions, així com incrementar la nostra percepció d’estar al corrent de tot. Tanmateix, aquest context sociotecnològic també comporta alguns contres que dificulten el nostre dia a dia, i és que no hem d’oblidar que la tecnologia digital avança molt més ràpida que la nostra capacitat d’aprenentatge i assimilació a nivell social i personal.

En els últims anys hem presenciat una creixent dependència en les tecnologies digitals per gran part de la societat, no sols dels més joves tot i que aquests estan fortament exposats. Les addiccions a les tecnologies digitals han augmentat en l’última dècada, arribant a un punt en què el passat any les addiccions a internet es van afegir en el pla d’“Estrategia Nacional de Adicciones”. Però deixant de banda aquesta malaltia, ja que segurament més d’un o una estareu dient per vosaltres mateixos que no és el vostre cas… Existeixen una altra classe de problemàtiques o situacions conflictives per a la nostra salut tan individual com col.lectiva, causades per la nostra falta de coneixement a l’hora de fer ús d’aquestes tecnologies.

Provem una cosa. Contesteu a les següents preguntes:

• Quants de vosaltres us heu passat hores i hores lliscant el dit amunt i avall per una pantalla, mirant i mirant i al final us heu adonat que se us ha anat a fer orris una hora de la vostra vida? Quanta informació recordeu de la tantíssima que us ha arribat?
• Quantes vegades us heu deixat caure abatuts i abatudes al sofà, fent zaping o de nou amb el mòbil, tot i tenir al cap fer alguna cosa o simplement descansar, però no aconseguiu apartar la mirada d’una pantalla?
• No us ha passat mai això d’estar en companyia junt amb altres persones i que aquestes, o tu mateixa, estiguin mirant el mòbil mantenint una conversa amb gent que no hi són allà o centrant la seva atenció en temes aliens al lloc i entorn en què us trobeu?
• Us sentiu ansiosos? Alguna vegada sentiu que “No us dóna la vida”? O sobrecarregats d’estímuls digitals i audiovisuals (sobreinformació), com si es tractés d’un gran soroll i rebombori?
• I què me’n dius, t’has posat nerviós o nerviosa quan algú trigava més del que desitjaves en respondre aquell WhatsApp? O t’has estirat dels cabells quan t’han exigit una resposta o t’insisteixen reiterativament fent sonar el teu telèfon sense parar quan, per a tu, no és el moment?

Podria continuar preguntat, però probablement més d’una d’aquestes situacions us haurà sigut coneguda… Amics i amigues: no estem convivint bé amb la digitalització.

No hem de perdre de vista que les tecnologies digitals són això mateix, una eina. No és una finalitat, no és un objectiu al qual arribar, no es tracta d’utilitzar les tecnologies pel fet d’utilitzar-les; sinó de treure’ls partit, d’aprofitar els avantatges que ens ofereixen per fer les nostres vides millors. Podràs ser l’”expert namber uan” d’Instagram, estar a l’última pel que fa a plataformes col.laboratives, seguir tots els hashtags del moment i assabentar-te de les notícies i els successos més recents; però això no t’assegura que estiguis fent un bon ús, saludable, de les tecnologies.

Com evitar o combatre els riscos de la digitalització?

Entre els infinits trets que caracteritzen la societat informacional i les tecnologies digitals, hi ha certs aspectes principals que s’han de tenir en compte per a tenir una relació sana amb aquestes tecnologies i el nostre entorn:

Connectivitat:

La hiperconnectivitat que els nous entorns i eines digitals ens proporcionen han possibilitat tenir accés a tot (informació, persones, etc.) a qualsevol moment i independentment de la tasca o activitat que estiguem realitzant al mateix temps. A priori es tractaria d’un gran pro. Tanmateix, també ha implicat l’expansió del que col·loquialment diem com “qui molt abraça poc estreny”. No, per molt que ho desitgem no podem estar a més d’un lloc alhora. Quan ens trobem físicament en un lloc on volem parar atenció (tant si es tracta d’un entorn social, acadèmic o laboral) i alhora pretenem estar mentalment en un altre (sigui mantenint una conversa o llegint o visualitzant algun contingut), en última instància el que succeeix és que no hi som a cap i acabem per alienar-nos. Hem d’aprendre a focalitzar la nostra atenció en allò que desitgem en aquell moment i al lloc on som (sigui virtual o no) i, en cas de desitjar estar a més d’un lloc, aprendre a gestionar el nostre temps i prioritzar. Sols d’aquesta manera tindrem temps de qualitat amb aquelles persones amb qui desitgem estar, amb els continguts que desitgem interioritzar i amb nosaltres mateixos.

Ritmes vitals:

En relació amb el temps de qualitat, hem d’aprendre a ser conscients dels nostres ritmes vitals i els de les altres persones. I no sols ser-ne conscients, sinó també respectar-los. Hem de trobar temps per activitats digitals i no digitals, així com aprendre a escoltar les nostres pròpies necessitats, entendre les de la resta de persones i actuar en funció d’elles, intentant trobar l’equilibri entre responsabilitats i necessitats: oci, aprenentatge, treball, descans (si, el descans també és una activitat i important, no es tracta d’omplir la teva agenda amb classes i exercicis), tasques, activitats de relació social, introspecció, etc. I sobretot, ser proactius mentre duem a terme allò que estem fent.

Proactivitat:

Hem de ser capaços de decidir, de crear, de ser partícips actius d’allò que estem visualitzant, allò que comentem amb amics o del nostre descans. Hem de deixar de ser un receptor passiu d’imputs, els quals ens sobrecarreguen d’informació que no podem assimilar, ens atordeix i ens treu temps per realitzar altres activitats que si ens poden ajudar a descarregar energies, a relaxar-nos, a sentir-nos partícips d’alguna cosa. Sols d’aquesta manera, podem desfer-nos d’ansietats, de la sensació d’haver perdut el temps, sentiments de buidor i sobretot, baixar del tren frenètic que poden acabar sent la sobreinformació i la hiperconnectivitat.

Immediatesa:

Per últim, i no menys important, un altre dels aspectes que considero primordial parar-hi atenció, és el caràcter d’immediatesa que té l’entorn digital i informacional en què ens trobem. Ja no sols els mitjans de comunicació competeixen i persegueixen la rapidesa a l’hora de donar informació i rebre-la. També en el terreny personal les ànsies pel “ja” imperen més en el nostre dia a dia. I això, sovint, comporta angoixes, ànsies i frustracions quan no reps o obtens allò que desitjaves en el moment mateix; fins i tot encara que ho obtinguis més tard, ja que, sembla ser, ja no ens serveix. Hem de ser conscients que la resta de persones tenen altres funcions i activitats a realitzar i no poden ni han d’estar pendents en tot moment d’allò que els hi enviem per mitjà digital; que hi ha coses, activitats, feines o “petites consultes” que requereixen temps per ser resoltes. Hem de ser conscients que no podem disposar del temps de les altres persones, que cada una té el seu i hem de respectar-ho (i això inclou des d’exigir respostes immediates, fins a avisar a últim moment de canvis), deixant de banda exigències o ànsies silenciones; ja que deterioren les nostres relacions i a nosaltres mateixos.

En definitiva, les tecnologies digitals de la informació i la comunicació són una eina fabulosa que ens ha aportat – i segueixen fent-ho –  millores i facilitats en el nostre dia a dia. Tanmateix, el seu caràcter “servicial” i la manera amb què ens proporciona continguts, filtrant i “decidint” fins i tot les nostres preferències, així com el “desenfrè” de posar-ho tot al nostre abast (fins i tot persones) amb independència del moment i el lloc, pot acabar per anul.lar la nostra proactivitat i erosionant la nostra salut sobrecarregant-nos d’estímuls i activitats. No hem d’oblidar que com a éssers pensants i actius tenim necessitats tant de descans com de participació activa en les nostres vides.

T’agradaria aprendre més sobre com viure i utilitzar les tecnologies digitals d’una forma sostenible? Necessites que et donin un cop de mà per a dur a terme hàbits digitals saludables o transmetre aquests hàbits a persones properes a tu? Contacta amb nosaltres i et presentarem els nostres tallers!