Setembre ha arribat! Tornada a la feina, tornada als estudis, la normalitat del dia a dia, els horaris establerts… Ens endinsem de nou en una dinàmica la qual, sovint, ens obliga a fer malabars amb el temps, amb les tasques que hem d’acomplir i amb els hàbits i metes que ens havíem proposat. I és que al setembre succeeix quelcom similar a l’inici del nou any: ens marquem un sense fi d’objectius per aconseguir tenir una vida més completa, sana, potser per aprendre coses noves o enfrontar-nos a pors i superar entrebancs. I sense intenció de desanimar, el que sovint succeeix amb el temps és que ens domini el ràpid engranatge que mou el dia a dia i s’interposi en els nostres objectius, provocant-nos frustració i abandonament. No desisteixis! Existeixen mètodes i professionals que poden ajudar-te per viure amb plenitud i poder realitzar allò que et proposis sense angoixes.

En aquest article et mostraré alguns consells pel teu benestar i perquè comencis amb força i constància el nou curs. I si t’estàs preguntant si aquest text és per tu, per descomptat que ho és! Independentment de la teva edat o ocupació, si ets estudiant d’institut, si treballes en una multinacional, petita empresa o autònom/a, si et dediques a les tasques de la llar, si et trobes a la universitat online sent major de 70 anys… Sina quina sigui la teva situació i condició, això és per tu! Al cap i a la fi, totes les persones tenim responsabilitats per atendre i desitjos i metes que volem aconseguir, totes ens sentim a vegades atrapades pel temps o per allò establert socialment i totes necessitem ajuda i fem bé en demanar-la. Així que posa’t còmode i segueix llegint…

Nou curs, nous objectius

Plantejar-se objectius no consisteix a escriure una llarga llista d’idees originals i atractives amb què impressionar a altres persones a les xarxes socials. Marcar-se objectius o metes implica donar forma real i possible a aquelles idees, projectes i inquietuds que volem aconseguir. Per a dur-los a terme és important limitar aquests objectius a uns pocs i a curt termini. D’aquesta manera, serà més fàcil de dur a terme i més factible el seu acompliment.

Altres factors que no hem de deixar de banda per aconseguir les nostres metes són la constància i la flexibilitat. Per a res constitueixen dos elements contradictoris. Hem de ser realistes amb allò que podem fer. No per abandonar, sinó per adaptar-nos als canvis i poder dur a terme allò que ens havíem plantejat. Així serem alhhora constants i resilients en els nostres projectes i objectius, dedicant les accions i el temps necessaris. “Temps”… maleïda paraula, oi?! Sovint sents que no tens d’això, que se’t tira al damunt o directament t’arrossega. No et preocupis! A continuació t’ofereixo algunes claus per a conciliar millor amb ell.

Claus per deixar enrere el “No me da la vida…”

A vegades, sovint ens sentim vençuts per la manca de temps més que no pas per les nostres capacitats. I és que saber gestionar-lo és tot un art. A més, no ens equivoquem: cada persona és un món i no existeixen trucs miraculosos! El que sí que trobem són algunes claus a tenir en compte les quals haurem d’adaptar i personalitzar a cada cas:

Prioritats i la Matriu d’Eisenhower

Realitza un procés d’introspecció. Hem d’intentar tenir clar què és allò que volem fer (tant pel que fa a interessos com responsabilitats). I posteriorment, decidir-nos per aquells objectius que ens permetin concretar i dur-los a la realitat.

Tot seguit, prioritza els objectius i endreça les accions que hagis de realitzar per a complir-los. A vegades, una tasca pot trobar-se llunyana al calendari, però per complir-la s’han de realitzar prèviament altres “mini-tasques”: Aquestes, si ens esperem a l’últim moment, impossibilitaran realitzar la tasca principal. En aquests casos haurem de començar per aquesta abans que qualsevol altra. Segurament, posar ordre i saber quan fer allò que tenim pendent és un pas que ens angoixa, què és el que hauria de fer abans?

Ens podem ajudar de la Matriu d’Eisenhower, que tant ens serveix a la presa de decisions del món laboral (per això sovint l’aconsello en les assessories de gestió de temps i projectes) com a la nostra vida personal. Aquesta matriu ens ajuda a entendre i classificar allò que volem / hem de realitzar plantejant-nos què és urgent i què és important. En funció d’aquests dos conceptes podrem traçar un ordre per a realitzar les tasques en qüestió.

Separa la vida laboral de la personal

És important i necessari per al nostre benestar (i per tant, per a sentir-nos capacitats i aconseguir els nostres propòsits) diferenciar entre l’àmbit laboral i el personal. Tenir clara una línia de separació entre ambdós i tot el que comporten: problemes de la vida laboral, el ritme amb el que es mou, les tasques a realitzar, les relacions amb els companys/es i els clients… no tenen per què veure’s reflectits ni portar conseqüències al teu món i entorn personal; de la mateixa manera que successos que tinguin lloc en la teva vida personal no tenen per què abocar-se negativament sobre els teus companys i companyes de feina, entre altres coses.

És evident i no negarem la condició no-perfecta humana. No som perfectes ni ho serem, i com més aviat ho acceptem, millor. Tots i totes podem cometre errors, equivocar-nos, tenir dies fluixos o dolents. Tanmateix, és a les nostres mans el fet d’intentar actuar de maneres que millorin la nostra salut i el dia a dia. Així doncs, pel que fa a les conseqüències derivades de la incapacitat de separar entre ambdós àmbits, ens trobem sovint amb dos detonants:

  • D’una banda, pot donar-se que l’estrès al qual a vegades estem sotmesos a la feina augmenti la seva gravetat i assiduïtat. Quan aquest es converteix en crònic i ens impossibilita tenir una vida física, mental i emocional estable, patim el que se’n diu Burnout (treballador cremat). L’OMS l’ha considerat malaltia des del passat mes de maig donada la quantitat ascendent de persones que el pateixen. Pot comportar problemes de salut a nivell psicològic i físic, els quals es manifesten tant en l’àmbit laboral com personal. Saber prevenir situacions d’estrès, així com dedicar-se temps i realitzar activitats d’atenció plena (consulta’ns sobre el nostre Taller de Prevenció del Burnout) és fonamental per evitar situacions que puguin acabar desencadenant aquesta síndrome.
  • D’altra banda, ens trobem amb la imperant presència de les tecnologies digitals i el que això comporta: hiperconnectivitat i immediatesa. Aquestes característiques són sovint les que no ens permeten desconnectar de la feina fora d’aquesta. Per superar aquest “enganxament” hi ha diversos mètodes i eines, però el més important és que entenguem realment la implicació que tenen les nostres accions en relació amb les tecnologies digitals de la comunicació i que ens proposem realment un canvi. Existeixen App’s que ens ajuden a bloquejar altres aplicacions relacionades amb la feina perquè no ens destorbin fora d’aquesta. Tanmateix, es requereix principalment un canvi d’hàbits. Hem de desenvolupar una convivència saludable amb les tecnologies digitals per viure d’acord amb el nostre temps, entorn i nosaltres mateix@s. I és que aconseguir hàbits digitals saludables és clau per a una vida plena i equilibrada.
Interioritza la importància de disposar de temps per a tu

Sigui quina sigui la teva ocupació diària és important que també tinguis temps per tu durant el qual dedicar-te a les teves inquietuds i necessitats. I no, no estem parlant de realitzar tasques de manteniment de la llar o de la teva família. Si no activitats que comencin i acabin en tu mateix/a, en les que dediquis temps i atenció per al teu desenvolupament i benestar personal: tècniques i activitats d’atenció plena, activitats saludables, estones d’introspecció, hobbies i interessos, etc. Cultivar-nos, dedicar-nos temps, és molt important, motivador i una recàrrega energètica alhora que causant de pau i serenor. Totes les persones podem tenir un dia a dia aclaparador, podem viure situacions complexes, però hem d’intentar trobar el mètode per cuidar-nos a nosaltres mateixos i respectar els nostres temps i necessitats, cultivar-nos i construir el nostre “Jo”.

Per posar algun exemple de casos particulars…

Podem trobar-nos amb la situació d’haver de fer de cuidadors informals d’alguna persona depenent i, per això mateix, creure’ns que hem de dedicar tot el nostre temps a l’altra persona. Tanmateix, no ens adonem que és estrictament necessari que nosaltres estiguem bé per poder fer-nos càrrec de l’altre persona i, sovint, el que succeeix és que acabem per explotar davant d’una situació que ens supera i sentint-nos perduts sense poder-nos desenvolupar com a persones.

Altres casos poden ser els relacionats amb el món laboral, com la síndrome del Burnout comentat anteriorment. O, per descomptat, també pot ser un detonant de falta de temps per a un mateix la criança dels teus fills i filles. Aquesta no és precisament fàcil i en la nova era informacional encara menys. Apareixen entorns diferents als quals enfrontar-nos sense que ningú ens hagi explicat ni donat els recursos necessaris per fer-ho (per aquest motiu hem creat un taller de Benestar digital i de Criança en l’era digital).

Si et trobes en aquestes situacions, hi ha moltes persones professionals que poden ajudar-te, grups de suport, tallers com els que oferim amb el meu equip de col.laboradors professionals (pregunta’m per ells!) i per descomptat els teus amics i familiars per escoltar-te i recolzar-te, cap d’aquests diversos suports i ajuts no són excloents. És molt necessari que interioritzem la importància d’estar bé amb nosaltres mateixos, de cuidar-nos, de dedicar-nos temps, de conèixer-nos… per aconseguir així una vida saludable i de benestar que ens possibilitarà també tenir bones relacions amb les persones del nostre entorn i sentir-nos capaços de dur a terme allò que vulguem.

Comença el curs! Ara us arriben des de zero moltes oportunitats. Agafeu-les i endavant!!


Leave Your Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *